Rif

Rif

© Piccaya / Fotolia.com

Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).

Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa. A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges; al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls (Ouergha), densament poblades; a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic; la zona és poblada per pastors seminòmades.

Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago (segles IV-III aC) i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana. Envaït pels vàndals (segle IV), després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda. Sotmès pels àrabs des del segle VI, al segle XV hi començà la penetració portuguesa (1415) i castellana (presa de Melilla, 1497). Aviat sota domini espanyol, s’hi oposà repetidament, cosa que provocà un seguit de conflictes armats. El del 1909, molt greu, és conegut com a guerra o campanya del Rif o guerra de Melilla. El 1921 s’hi produí un gran alçament, que menà al desastre d’Annual. En crear-se l’estat independent del Marroc (1955), hi restà inclòs.