Es formà a les acadèmies de Malines i Brussel·les. El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura —Verge folla (inspirada en Isadora Duncan ballant), 1912; Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers—. Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més constructivista (La planxadora, 1912; Koninklijk Museum voor Schone Kunster, Anvers). El tema principal en ambdós camps de la seva activitat artística fou la figura femenina, molt especialment la de la seva muller, Nel. Són molt notables també els seus nombrosos dibuixos espontanis. Morí cec.