La capital és Düsseldorf. Molt heterogeni fisiogràficament, és format de S a N pels elements del massís esquistós renà, més o menys arrasats, per la conca d’enfonsament del Rin inferior, la qual assenyala la transició al país renà, i que és formada per materials terciaris on predominen les argiles i els materials sorrencs i, per últim, la conca terciària del Münster, tancada al NE pels relleus cretacis de la selva de Teutoburg. L’eix aglutinador i que conforma tot el land és la vall del Rin, artèria vital de la regió. El clima és fred, amb pluges inferiors als 600 mm anuals a les regions més baixes i superiors als 1 000 mm a les zones més altes. És el land més poblat d’Alemanya amb una densitat mitjana de 521 h/km2 (1993), que duplica la mitjana del país. La seva població s’ha duplicat de començament de segle ençà (8,5 milions el 1905), gràcies a la immigració atreta per la gran expansió industrial, expansió que s’ha vist afavorida en disposar d’una gran quantitat d’energia (el carbó i el lignit del Ruhr i d’Aquisgrà). Després de la Segona Guerra Mundial, rebé un gran nombre de refugiats i fugitius de l’Alemanya Oriental. Quant a les ciutats, el nucli més gran és Colònia, amb poc menys d’un milió d’habitants. Düsseldorf, Duisburg, Essen, Dortmund tenen poc més de mig milió. L’agricultura, malgrat la feble població que s’hi dedica (1,8%) i que només forneix un 1% del PIB del land, és molt productiva, sobretot amb bleda-rave, patates, cereals i hortalisses. Complementa aquesta agricultura la ramaderia intensiva, amb 2 milions de caps de boví i prop de 6 milions de porcí. L’extracció de ferro de Siegerland al s. XIX creà una siderúrgia que gràcies a l’abundància de carbó (avui molt disminuïda, però encara aprofitada) ha donat lloc a la major concentració industrial europea, que alhora s’ha vist afavorida per la presència de la via navegable del Rin. La indústria siderúrgica es concentra a la conca del Ruhr on, d’altra banda, es concentra prop del 60% de la indústria del land. La preponderància del ferro i del carbó ha donat pas des dels anys seixanta a una considerable diversificació, en la qual destaquen la indústria química, l’automoció, els derivats del petroli i els equipaments. Fins a principis dels anys vuitanta, la indústria era la principal branca de l’economia; actualment (43,5% dels actius i 43,3% del PIB el 1990) aquesta posició ha estat superada pels serveis, que ocupen el 54,7% de la població activa i aporten el 55,7% del PIB del land, bé que bona part d’aquests estan estretament vinculats al sector secundari. Colònia, Düsseldorf, Essen i Dortmund acullen nombroses fires internacionals, i Düsseldorf és un important centre financer. D’acord amb la condició de zona econòmica capdavantera, Rin del Nord-Westfàlia disposa d’una de les xarxes de comunicacions més denses d’Europa (prop del 20% del total de les autopistes d’Alemanya). Després de la Segona Guerra Mundial, el territori restà comprès a la zona d’ocupació britànica del NE d’Alemanya. Pel decret de 1946, el sector N de la Prússia renana i Westfàlia constituïren el land actual. Fins el 1975 dominaren el govern els conservadors (sovint aliats amb els liberals). En les posteriors consultes el govern passà al SPD. Des del 1990 són representats al parlament els ecologistes.