rincòpids

m

pl

Ornitologia

Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb 3 espècies, d’una llargada compresa entre 38 i 45 cm, bec comprimit lateralment, recte i amb la mandíbula superior més curta que la inferior, cua forcada i membranes interdigitals lobulades.

Són nocturns i viuen a la vora dels corrents aquàtics, on es nodreixen de peixos, mol·luscs i artròpodes. El més conegut és el bec de tisora (Rynchops flavirostris), de color fosc, que habita en els rius d’Àfrica, des del riu Senegal i la mar Roja fins al riu Orange. L’espècie R.niger, totalment negra, habita a l’Amèrica tropical.