És un mètode eficaç per al diagnòstic de les alteracions que provoquen obstrucció nasal. Hom efectua la rinomanometria anterior, útil per a determinar la permeabilitat de cada fossa nasal per separat, col·locant en els dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten mesurar el fluix i la pressió de l’aire, un dels quals es manté obert al pas de l’aire i l’altre connectat amb un aparell mesurador que detecta variacions segons quina sigui la pressió existent a la part posterior de les fosses nasals. Hom efectua la rinomanometria posterior, amb la qual examina la permeabilitat d’ambdues fosses nasals alhora, col·locant una màscara que inclou el nas i la boca i que és connectada a un dispositiu obert al pas de l’aire que mesura el fluix.
f