rinomanometria

f

Prova emprada per a la determinació del fluix i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals durant la respiració.

És un mètode eficaç per al diagnòstic de les alteracions que provoquen obstrucció nasal. Hom efectua la rinomanometria anterior, útil per a determinar la permeabilitat de cada fossa nasal per separat, col·locant en els dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten mesurar el fluix i la pressió de l’aire, un dels quals es manté obert al pas de l’aire i l’altre connectat amb un aparell mesurador que detecta variacions segons quina sigui la pressió existent a la part posterior de les fosses nasals. Hom efectua la rinomanometria posterior, amb la qual examina la permeabilitat d’ambdues fosses nasals alhora, col·locant una màscara que inclou el nas i la boca i que és connectada a un dispositiu obert al pas de l’aire que mesura el fluix.