En la societat moderna la preocupació pel risc és cada vegada més important. El risc es refereix als perills potencials que es deriven de les accions o omissions dels éssers humans. Qualsevol acte pot tenir conseqüències imprevistes. Els responsables de les empreses, per exemple, han d’avaluar els riscos que comporten llurs decisions. El mateix desenvolupament científic i l’aplicació de la tecnologia —que, en teoria, haurien de permetre un major control sobre el món— és l’origen de profunds canvis i de nous reptes als quals hom s’enfronta en la nova era marcada per la incertesa. L’aplicació de la tècnica resol alguns problemes, però també genera problemes inèdits dels quals no tenim experiència i, sovint, la mateixa ciència no en té resposta. La noció de risc s’ha d’entendre en un món globalitzat on les fronteres entre països han perdut importància i els problemes són comuns a tots els països. Com assenyala Ulrich Beck, en un nou ordre mundial caracteritzat per una dinàmica de canvi permanent i una situació de creixent incertesa apareixen una sèrie de riscos inèdits (l’escalfament climàtic, la crisi economicofinancera, la malaltia de les vaques boges, etc.), que se sumen a d’altres perills ancestrals en la història de la humanitat. Podem distingir entre els riscos externs (que provenen de les forces desbocades de la natura) dels riscos manufacturats (que són producte de la pròpia activitat humana). Un tret característic dels temps actuals és la dificultat de previsió dels fenòmens socials. El món esdevé imprevisible i el risc esdevé un element consubstancial i inherent a la vida contemporània.
m