Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam. En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recol·lecció i, sobretot, la del final de la collita. La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents. També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra. Cal remarcar el lligam que l’home de la civilització agrària establí entre dolor, mort, fertilitat i temps. I al fons del ritual agrari hi ha sempre una confiança radical en la vida. Per això les divinitats agràries (Dionís, Osiris, Prajāpati, etc.) són déus que moren, es regeneren i esdevenen protectors o guardians dels morts.
m
Religió
Temple de la fertilitat prop de Juli, Perú
© X. Pintanel