L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort. És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals. En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’enterrament, es fan en tombes de pedra que normalment inclouen la família o el llinatge, mentre que a l’Índia, per exemple, el ritu funerari central consisteix en la incineració del cos del difunt, en què es representa el procés de renúncia del material respecte a l’espiritual, tot esperant l’alliberament del cicle de reencarnacions a què es troba sotmesa l’existència humana.
m
pl
Antropologia