Riudecols

Riudecols

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Camp.

Situació i presentació

És envoltat pels municipis de Duesaigües (SW i W), Riudecanyes (S), Botarell (SE i E), les Borges del Camp (de forma puntual, a l’E) i Alforja (N). El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver (831 m), de Puig Marí (660 m), prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella (527 m), ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles. L’altitud del terme oscil·la entre els 200 i els 800 m.

El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riuclub i les Costes. Sembla que l’origen del topònim, segons M. de Montoliu, prové de “riu de còdols”. Travessa el terme d’E a W la carretera N-420 de Reus a Falset.

La població i l’economia

Riudecols tenia 8 focs el 1365, 10 el 1497, 14 el 1515, 21, un dels quals militar, el 1553 i 23 el 1563, censos en els quals cal incloure els focs de les Irles i d’altres petits nuclis. El 1708 tenia 79 cases i el 1719 hi havia 378 h, xifra que augmentà al final del segle XVIII fins als 972 (1787), quan disposava ja de parròquia pròpia. Fins a mitjan segle XIX la població (riudecolencs) continuà creixent; tenia 987 h el 1830, o 1.043 si se li sumen els actuals agregats, i el 1842 assolia un màxim de 1.289 h, o 1.416 també amb els agregats. Després es mantingué amb una població al voltant del miler d’habitants, i el 1897 en tenia 1.090. Al llarg del segle XX, tot i les oscil·lacions, la població es mantingué relativament estable: 972 h el 1900, 1.001 h el 1920, 968 h el 1940, 927 h el 1960, 929 h el 1981, 940 h el 1991 i 984 h el 2001. Amb el canvi de segle, tingué lloc un lleuger creixement (1.097 h el 2005).

Tot i que l’agricultura és la base econòmica tradicional del terme, una bona part del territori és improductiu, ocupat pel bosc, o la garriga.

El 1849 Madoz hi esmenta dos molins d’oli, tres de farina i una fàbrica d’aiguardent. S’hi criaven, a més, ramats de llana i de porcs. Els principals productes agraris, dels quals comercialitzava excedents, eren les avellanes, el vi i l’aiguardent.

El 1946 es fundà la Cooperativa Agrícola del municipi. Actualment, l’agricultura és principalment de secà, on l’avellaner ocupa el primer lloc, tant per l’extensió del terreny dedicat com pel seu rendiment econòmic, seguit de l’olivera i els ametllers. La vinya ha desaparegut. En el regadiu destaca novament l’avellaner, seguit de les hortalisses. Quant a la ramaderia, destaca l’avicultura; hi ha també la cria de bestiar porcí i de conills. Havia funcionat una mina de coure, però es tancà el 1955.

La indústria ha tingut un cert desenvolupament, centrada en el sector de materials per a l’òptica i la confecció, fet que ha aturat la davallada demogràfica i ha permès a la vila de tenir diversos serveis.

La vila de Riudecols

La vila de Riudecols (926 h el 2005) és situada en un pendís, a 299 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de les Irles. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Pere, del 1872, de la qual depenien les de les Voltes i les Irles. Hi ha restes de la muralla i un portal. Cal esmentar el Mas d’en Gil. Madoz hi situa a mitjan segle XIX un castell antic, del qual ara no en queda cap rastre, presó i escoles.

Entre les festes tradicionals cal esmentar la festa major per sant Pere, al juny, i la festa major de la Mare de Déu del Roser, a l’octubre. La festa major d’hivern, en honor a santa Eulàlia, és pel febrer. S’ha recuperat el Carnaval i per Setmana Santa, el Divendres Sant, es fa el sermó de les set paraules i la processó del Sant Enterrament, a la qual acudeixen els armats. Malauradament, són perdudes, o pràcticament perdudes, festes que havien estat tradicionals a la vila, com la festa del Corpus o la festa de la Mare de Déu de Puigcerver.

Altres indrets del terme

Les Voltes (4 h el 2005), 1 km a llevant de Riudecols és un llogaret amb un únic carrer, al llarg del qual s’esglaonen diverses cases del segle XVIII amb portalades de pedra. L’església de la Concepció ja hi era a mitjan segle XIX. És d’una nau, amb capelles als contraforts. Els Banys sovint surten junt amb les Voltes en els recomptes de població. Les Irles, a ponent de Riudecols, és un petit agrupament situat al centre d’una petita vall, amb una església esmentada per Madoz el 1847. Tenia 44 h el 2005.

Vora la vila hi ha les ruïnes de la capella de Sant Bartomeu, destruïda durant la primera guerra Carlina, i les de l’antiga torre de guaita dita dels Moros. També vora la vila hom troba la Urbanització Riuclub (123 h el 2005), vers el nord, i a l’entrada del poble per llevant, la urbanització les Costes. Al terme s’han fet descobertes prehistòriques del Paleolític mitjà i de l’Eneolític, sobretot a la partida de les Roques, on s’han trobat també restes romanes.

La història

El barranc de Riudecols és esmentat en la donació d’Escornalbou d’Alfons I i la carta d’Alforja del 1158 permet d’entendre que el poble ja existia. Vers el 1325, Pere dels Arcs atacà i saquejà la vila perquè el seu senyor es negava a reconèixer-hi el domini directe dels senyors dels Arcs i incorporà la vila a la seva senyoria, que com la resta fou adquirida a la seva mort per l’arquebisbe Pere d’Albalat a l’abadessa de Bonrepòs, i passà a formar part de la baronia arquebisbal d’Alforja. Els drets del rei foren adquirits per l’arquebisbe Vallterra a Joan I el 1391. L’arquebisbe en féu una nova infeudació, o bé el senyor antic recuperà els seus drets, ja que el 1377 era en part de Galceran de Riudecols, al segle XVI de Roderic o Rodrigo de Rebolledo i encara al XVII la jurisdicció civil era del baró i la criminal de l’arquebisbe.

Riudecols pertanyia a la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals, i el 1384 s’oposà que les Borges construís una església parroquial pròpia. Des del 1558, com a mínim, formà part de la Comuna del Camp i ja al segle XVIII sembla que totes les senyories corresponien a l’arquebisbe. Al maig del 1822 homes del poble s’alçaren sota Escornalbou amb Romagosa. Potser per aquest motiu els miquelets reusencs de Josep Sans, àlies Pep Morcaire, molestaven força l’ajuntament de la vila. El 1831 gent del poble participà en la revolta dels Malcontents. El 1837 Iriarte hi atrapà el carlí Fabot amb 400 carlins, 200 dels quals moriren en el combat i 50 afusellats després pel cap liberal, entre els quals hi havia molts frares. El 1868, en canvi, 80 veïns es manifestaren amb la gorra frígia. Nous actes de caràcter federal es feren amb èxit el 1869, any en què obtingueren una esclatant victòria en les eleccions.

El nucli de les Voltes formava part de l’antiga senyoria dels Arcs adquirida el 1243 a Bonrepòs per Pere d’Albalat. Passà aleshores a formar part de la baronia arquebisbal d’Alforja, tenint com a parròquia Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals. El 1378 tenia 10 focs, 7 el 1497, 8 el 1515 i 11 el 1553, comptant-hi també els Banys. Les Voltes participà per primera vegada directament en la Comuna el 1558. El 1716 la població era de 44 h i de 122 h el 1787. El 1787 encara no disposava d’església pròpia. El 1850 Madoz l’esmenta integrat en el municipi d’Alforja. Aleshores tenia ja 127 h, una fàbrica d’aiguardent i un molí d’oli.

Per la seva banda, les Irles formaven part de les terres dels Arcs, adquirides el 1243 per Pere d’Albalat al monestir de Bonrepòs, amb les quals passà a integrar la baronia arquebisbal d’Alforja. La seva parròquia era la de Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals, motiu pel qual el 1384 s’oposaren que les Borges construís el seu temple propi. El 1497 tenia 7 focs, 9 el 1515, 12 el 1553, 15 cases el 1708, 39 el 1717 i 33 el 1763; en la resta de recomptes surt juntament amb Riudecols o les Voltes. El 1597 participà per primera vegada en les reunions de la Comuna. El 1844 tenia 132 h, que es mantingueren amb molt poques variacions fins els 118 del 1897. Les Irles, en les diverses eleccions del sexenni de després de la Revolució de setembre, votaren de manera gairebé unànime els federals. Al llarg del segle XX el lloc ha conegut una forta oscil·lació demogràfica: 98 h el 1900, 84 h el 1920, 152 h el 1930, moment en què inicià una davallada que va fer que el municipi fos absorbit pel de Riudecols cap a 1939-40.