Situació i presentació
Limita amb Vilobí d’Onyar (W), Caldes de Malavella (S) i amb els municipis gironins de Campllong i Sant Andreu Salou (E) i d’Aiguaviva i de Fornells de la Selva (N).
Es troba a la conca mitjana de l’Onyar, riu que entra al terme en direcció SW-NE, que canvia prop del poble per la de S-N. El territori és en part pla, dedicat al conreu, i en part ondulat, on hi ha boscos de pins, roures i algun alzinar. Comprèn el poble de Riudellots de la Selva, cap de municipi, els veïnats de Can Boixó, Can Calderó, l’Estació de Riudellots, l’Hostalnou, la Pequenya, el Regàs i la Torreponça, i les urbanitzacions de Can Jordi, Can Mestre i Mas Joals.
Riudellots gaudeix d’excel·lents vies de comunicació. Travessa el terme d’E a W la carretera C-25 (Eix Transversal) provinent de Cassà de la Selva, que a la part ponentina del terme entronca amb l’N-II i l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera (amb sortida vers l’aeroport de Girona-Costa Brava). Riudellots té estació pròpia de ferrocarril de la línia Girona-Barcelona.
La població i l’economia
La població (riudellotencs) augmentà els segles XVIII i XIX de 347 h el 1718 a 432 el 1787 i 922 el 1860. Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, els censos registraren petites variacions, sempre per sota del miler d’habitants (840 h el 1887, 834 el 1910, 869 el 1930 i 881 el 1960). A partir del 1970, amb 1.017 h, la població experimentà una tendència positiva i constant, gràcies en gran manera al procés d’industrialització: 1.174 h el 1986, 1.465 el 1996, 1.557 el 2001 i 1.775 el 2005.
L’agricultura, ocupació tradicional del terme i actualment en recessió, perdé durant les últimes dècades del segle XX gran quantitat d’actius a causa de l’embranzida industrial. En l’actualitat, però, els serveis són el principal sector d’activitat. El territori aprofita les aigües de l’Onyar i de nombrosos recs i séquies que en són afluents per al regadiu, localitzat al sector més oriental i dedicat a hortalisses, farratge i fruiters. Al secà hom conrea cereals (blat, blat de moro i ordi) i farratge. Té importància la cria de bestiar porcí i boví.
El polígon industrial de Girona, creat al final de la dècada de 1970, aplega empreses de maquinària industrial, de bugaderia i alimentàries, entre d’altres. El sector industrial disposa, a més, d’empre ses d’una certa importància en el ram alimentari, de la metal·lúrgia i de l’esmaltat i construcció de conductes aïllants, situades fora del polígon. Gràcies a la proximitat de Girona, que ha influït en la seva evolució econòmica moderna i de la que aprofita els serveis bàsics, els darrers anys Riudellots ha esdevingut lloc d’estiueig i de segona residència i s’hi han creat un bon nombre d’urbanitzacions residencials, així com un hotel d’alta categoria. El poble celebra mercat setmanal el dilluns.
El poble de Riudellots de la Selva
El 1430, el poble de Riudellots de la Selva (922 h el 2005) fou traslladat (abans era més al sud) al lloc que ara ocupa, a l’esquerra de l’Onyar, a 98 m d’altitud, a causa de les freqüents inundacions que es produïen per la proximitat de l’Onyar i de les rieres d’Escarric i Riudevila. L’església parroquial de Sant Esteve, feta de carreus, és d’estil gòtic tardà, de la segona meitat del segle XVI (1565).
Les festes més importants són la festa major de Sant Miquel, el diumenge pròxim al 29 de setembre i Sant Jordi, el 23 d’abril, amb motiu de la qual es fa una interpretació de l’antiga Consueta de Sant Jordi cavaller, del segle XVIII. El 2002 s’inaugurà un centre d’acollida de primats.
Altres indrets del terme
El veïnat de la Torreponça (62 h), de població esparsa, es troba al sector meridional del terme, ja a la dreta de l’Onyar, centrat per una torre de defensa del segle XVI, molt restaurada. El veïnat de l’Hostalnou (116 h), també de població esparsa, al sector occidental, és a prop de la carretera de Barcelona a Girona, es diu així perquè és a prop d’un hostal. Molt a la vora hi ha la capella de la Mare de Déu del Remei, bastida el 1420, que té un portal amb un interessant frontis gòtic que representa un calvari. Tancada al culte la capella, la imatge es venera a la capella del Remei, de Caçà de la Selva. Can Calderó té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.
La història
El lloc apareix documentat el 887 en un acte de donació que el bisbe Teuter signà el 24 de novembre d’aquell any, pel qual donava a Santa Maria de Girona i a Sant Feliu diverses esglésies, entre les quals la basilicam de Riuo de Luto. N’hi ha d’altres notícies a la segona meitat del segle XI, el 1064, amb ocasió del testament que feu el cabiscol de la seu de Girona, en el qual llegava al seu protegit Joan quinze masos i llurs pertinences que eren a Sant Esteve de Rivo de Luto. El 1242, el nom del poble pren la forma de Rivolutorum.
El lloc de Riudellots pertangué a la família Vilademany fins al segle XIII, en què passà a la Pia Almoina de la seu de Girona, que detingué tota la jurisdicció; a la fi del segle XVII havia esdevingut lloc reial.