Vida
Format amb Jacques Champion de Chambonnières, fou organista de l’església de Saint Honoré de París i músic de cambra (1662-65) de la reina mare Anna d’Àustria, vídua de Lluís XIII de França. Destacà, però, com a compositor d’òpera, gènere que pogué introduir al seu país gràcies a l’afecció particular del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino. Així, des de l’any 1657 col·laborà amb el poeta Pierre Perrin i presentà diferents obres sobre textos francesos: La pastorale i Ariane ou Le mariage de Bacchus —composta a instàncies del cardenal—, totes dues del 1659. La música d’aquestes dues obres, que no s’ha conservat, li valgué, el 1669, un privilegi reial per a l’establiment d’una acadèmia d’òpera, l’Académie Royale de Musique, on estrenà Pomone (1671), i que fou tancada el 1672 per reial decret, poc després de l’estrena de Les peines et les plaisirs de l’amour. El 1673 s’establí a Londres amb Louis Grabu, on fundà la Royal Academy of Music (1674). Tots dos presentaren en col·laboració algunes òperes, com ara unes noves versions d'Ariane i Pomone, i també un ballet, de l’any 1674. Ben aviat, però, l’òpera italiana recentment introduïda bandejà les seves obres d’estil francès, i sembla que Cambert morí amargat per l’escàs èxit de la seva música a Anglaterra. Mentrestant, a París, J.B. Lully triomfava amb l’òpera cortesana francesa, de temàtica mitològica i amb una participació important de la dansa, gènere que Cambert havia contribuït a crear i que marcà tota la música francesa del Barroc.
Obra
Música escènica
La muette, elegia a 3 v. (perduda, 1658); La pastorale (perduda, 1659); Ariane ou Le mariage de Bacchus, òpera (perduda, 1659); Pomone, pastoral (1671); Les peines et les plaisirs de l’amour, pastoral (1671); Ballet et musique pour le divertissement du roy de la Grande-Bretagne (perduda, 1674)
Diversos
Airs à boire à 2 et 3 parties (1665); Triobouffe de Cariselli per a 3 v. masculines (per a la comèdia Le jaloux invisible, de Brécourt, 1666); Pièce de concert pour un mariage, cantata (perduda i d’autenticitat dubtosa); nombrosos airs (entre els quals: Sus, sus pinte et fagot; Un berger qui se partage)