Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster (1968), treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times, fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte. A partir del 1989 treballà per a The Independent. Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College. A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa. Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò: a més del conflicte nord-irlandès informà, entre d’altres, sobre les guerres al Líban, Algèria, Bòsnia, Kosovo, l’Iraq, l’Afganistan, Síria i, especialment, sobre el conflicte israelianopalestí, en el qual les seves crítiques obertes a Israel i als Estats Units donaren lloc a controvèrsies. Fou un dels pocs periodistes occidentals a qui Ossama bin Laden concedí entrevistes (1993, 1995, 1997). Malgrat els seus posicionaments qualificats sovint de parcials (que ell mateix reconeixia), és considerat un dels corresponsals de guerra actuals més importants. Rebé nombrosos reconeixements i publicà diversos llibres sobre conflictes actuals, dels quals sobresurten Pity the Nation. Lebanon at War (1990) i The Great War for Civilisation. The Conquest of the Middle East (2005).