Militant d’esquerres, ha ambientat la major part de la seva obra a la seva Marsella natal, amb el protagonisme d’un grup d’actors habituals, alguns d’ells amics d’infantesa, i la seva pròpia dona, Ariane Ascaride. Les seves pel·lícules combinen el retrat costumista amb la denúncia social; entre d’altres, ha dirigit Rouge midi (1983), Dieu vomit les tièdes (1989), L’argent fait le bonheur (1993), À la vie, à la mort (1995), Marius et Jeannette (1997), À la place du coeur (1998), À l’attaque! (2000), La ville est tranquille (2000), Marie-Jo et ses 2 amours (2002) i Mon père est ingéneur (2004). L’única pel·lícula que rodà fora de Marsella i sense els seus actors fixos nasqué d’un encàrrec: Le promeneur du Champ de Mars (2005), una reconstrucció dels últims dies de François Mitterrand.