Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica (1972). Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director. Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristal·lins de proteïnes. L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb J.Deisenhofer i H.Michel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cel·lulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi.