Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica. Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta. Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques.
Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New, sobre l’evolució de les arts plàstiques des del final del segle XIX, emesa el 1980 per la BBC, a partir de la qual publicà el llibre homònim (1991). Cal esmentar també The Fatal Shore. The Epic of Australia’s Founding (1964), sobre els orígens d’Austràlia; les monografies Lucien Freud Paintings (1989) i Goya (2004); Barcelona (1992), documentat recorregut sobre la ciutat, els seus monuments i la seva història, que contextualitza amb nombroses referències a Catalunya; Culture of Complaint (1993); American Visions. The Epic History of Art in America (1997), i l’autobiografia Things I Didn’t Know. A Memoir (2006).
Rebé nombrosos reconeixements, tant al seu país com a l’estranger, entre d’altres la Creu de Sant Jordi (2006). L’any 2000 pronuncià el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona.