Fou condemnat per col·laboracionisme amb el règim de Pétain el 1945. Propietari d’una petita empresa de publicitat, el 1950 fundà un grup empresarial de premsa, que el 1996 editava 40 diaris, entre els quals Le Figaro, France Soir i moltes capçaleres de la premsa regional. Fou diputat a l’Assemblea Nacional en els períodes 1956-78 i 1986-88. Militant de la Unió per la Democràcia Francesa (UDF), fou diputat al Parlament Europeu des del 1984.