Professor d’estadística (1949-53) i d’economia (des del 1954) al Massachusetts Institute of Technology, és president de l’Econometric Society (1964) i ha estat membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston (1975-80). Ha elaborat diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats neoclàssics. Col·laborador de l'American Economic Review, ha publicat Linear Programming and Economic Analysis (1958) conjuntament amb Samuelson i Dorfman, Capital Theory and the Rate of Return (1963) i Growth Theory: an Exposition (1970). El 1987 li fou atorgat el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre la teoria del creixement econòmic.