Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan. Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni. El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh (durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh), on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum (‘Unificació’). Després de la desaparició de l’URSS (1991), encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i el convertí en un territori armeni de fet (1992). El desembre del 1994 fou elegit president d’Armènia, càrrec que revalidà el 1998. Un any abans havia estat nomenat primer ministre de la República d’Armènia, i el 1998 en fou elegit president, en substitució de Lewon Ter-Petrosyan, càrrec que aconseguí de nou el 2003. En acabar el mandat el 2008, fou succeït per Serž Sargsyan. Tot i les negociacions amb el seu homòleg İlham Əliyev el 2004 i el 2006, el contenciós entre Armènia i l’Azerbaidjan sobre l’Alt Karabakh restà bloquejat. En política interior, la seva decisió de tancar l’únic canal de televisió independent el 2002 fou criticada internacionalment.