Ingressà com a infant de la capella del Col·legi de Corpus Christi, conegut popularment com el Col·legi del Patriarca, a València, on estudià amb Joan B. Plasència i Just Fuster. El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E. Compta (piano) i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia. Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat.
De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi. El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre. Redactà Método de piano (1882), que fou un llibre de text molt usat durant més de cinquanta anys al conservatori valencià.
A banda d’aquest tractat pedagògic, Segura compongué obres per a piano —Estudios de concierto, Balada, Nocturnos, etc.— i algunes sarsueles, entre les quals destaquen Los dos esclavos (1898), La cruz del huérfano, El hermanito Juano i El taumaturgo de Nápoles. També escriví peces per a piano de caràcter romàntic: balades, estudis, nocturns i masurques,