Robert Stephenson Smyth Baden-Powell

(Londres, 22 de febrer de 1857 — Nyeri, Kenya, 8 de gener de 1941)

Robert Baden-Powell

Militar i educador, fundador del moviment escolta (escoltisme).

Destinat a l’exèrcit colonial, prengué part en accions militars a l’Índia i a l’Àfrica, en les quals pogué comprovar les dificultats d’adaptació de la joventut britànica a la vida a l’aire lliure i en condicions desfavorables, fet que el portà a organitzar un cos de soldats escollits especialment entrenats. El 1899 publicà Aids to Scouting (‘Ajuda als exploradors’), on recollia aquesta experiència. El llibre, arribat a Anglaterra en ple setge de Mafeking (1899-1900), on Baden-Powell tingué una actuació destacada, cobrà un èxit inesperat. Interessà no solament els medis militars sinó també els representants de l’ensenyament. Al seu retorn, Baden-Powell féu una adaptació del seu mètode destinada a l’educació civil dels joves. El 1907 experimentà l’adaptació acampant amb vint nois procedents de diverses classes socials i de diversos ambients a l’illa de Brownsea. Aquesta experiència fou recollida en el llibre bàsic Scouting for Boys (‘Escoltisme per a nois’, 1908). El 1910, quan era tinent general, abandonà la carrera militar per tal de consagrar la seva vida a l’escoltisme. El 1920 fou proclamat cap escolta mundial. El 1921 rebé el títol de baronet, i el 1929 el de baró de Gilwell, en record del lloc on foren establerts els primers camps-escola. Escriví diverses obres que consolidaren l’escoltisme o que en possibilitaren la pràctica a les noies i als infants: The Wolf Cubs Handbook (‘Manual dels llobatons’, 1916), Aids to Scoutmastership (‘Ajuda als caps escoltes’, 1920), Girl Guiding (‘Guiatge de noies’, 1921), Roving to Success (‘Vagant vers l’èxit’, 1922), Lessons from the Varsity of Life (‘Lliçons de l’escola de la vida’, 1934). El 1937, al jamboree de Vogelenzag (Holanda), es retirà de la vida escolta activa. França li conferí el gran cordó de la Legió d’Honor i els EUA el premi Watelet de la pau.