Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua. Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte. Les seves obres principals són: Psicologia come scienza positiva (1870), La morale dei positiviste (1893) i Scienza dell’educazione (1893).