En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, col·laborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso. S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana(Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos, 1960; Ganaremos la paz, 1962; Primero de Mayo socialista, 1962) un dels quals (Gente de Moscú, 1963), tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors. Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo (1967), s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La espuela (1976), María la Santa (1977), el documental La antorcha (1979) i col·laborà en produccions televisives, entre les quals capítols de la sèrie El juglar y la reina (1978-79) i el documental Encuentros de dos culturas (1981).