Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols (1942) i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments. És autor de biografies d’arquitectes (Andrea Palladio, 1960; Ferdinando Fuga, 1956; Bernini architetto, 1953, i Gaudí, 1964), de monografies sobre el patrimoni napolità (Architettura del Rinascimento a Napoli, 1937; Mausolei romani in Campania, 1957; Ville vesuviane del Settecento, 1959), d’obres generals (Il Rinascimento nell’Italia meridionale, 1977), teòriques (Architettura e arte figurative, 1948) i sobre conservació de monuments (Città antiche, edilizia nuova, 1958; Attualità dell’ambiente antico, 1967; Il canto dei tamburi di pietra, 1981).