Vida i obra
Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc. Participà en els fets de Prats de Molló (1926). Retornà de Bèlgica a Barcelona (1930) i ingressà a l’Esquerra Republicana (1931), per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona. Designat comissari del departament de beneficència municipal (1931), fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec.
Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre, sovint centrades en la problemàtica dels invidents. En va publicar una a Barcelona (La vera llum, 1960), mentre que les altres restaren inèdites, tot i que algunes obtingueren premis a l’exili: El preu de la covardia (premi Àngel Guimerà 1956), Nit d’Otel·lo (1958) o Els xiprers (premi Ignasi Iglésias 1962).
Bibliografia
- Amat, J. i Garcia, B. (2008): Roc Boronat, el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya. Barcelona, Pòrtic.