És en un contrafort (roca Rossa, 445 m alt.) del Montnegre, al N d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització. Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i d’Àger, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric. En fou el primer prior l’exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església. Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa (ara a l’arxiu capitular de Solsona), permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior, un cambrer, un sagristà, un pieter i un o dos canonges més. Al s XIV començà la decadència, fins el 1592, que fou secularitzada i els seus béns units a la nova diòcesi i capítol de Solsona. El priorat es convertí en masoveria.