D’estil modernista i eclèctic, és una obra de l’arquitecte Eduard Balcells i Buigas, que es construí al costat de l’antic mas entre els anys 1919 i 1920 per encàrrec del seu propietari, Joan Gorina. A la façana sud-est té adjunta una capella neogòtica dedicada a sant Jordi, ara sense culte.
Conegut amb el nom de castell de Rocabruna, el casal és una edificació de planta més o menys quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vents, amb una espectacular cúpula central amb vitralls de colors. La façana principal queda flanquejada per dues torres, una de les quals imita el romànic. El centre de la façana presenta dues grans balconades sospeses per columnes ornamentades amb capitells on es troben esculpits animals rapinyaires i decoracions florals. Dessota hi ha un portal dovellat. A totes les cares de l’edifici s’hi veuen elements neoromànics, neogòtics, modernistes i altres formes característiques de l’arquitectura eclèctica. La façana posterior adquireix un caire més modernista, amb diferents formes i volums que inclouen una terrassa elevada.
L’interior, restaurat el 2005, és centrat per una gran escala de pedra picada que acaba imitant un claustre amb capitells historiats neomedievals. L’entorn de la casa ha estat ornat amb jardins i escultures. En l’època que fou propietat d’un príncep àrab, al final del segle XX, s’hi van afegir diversos elements exòtics que recorden el seu país d’origen.
Un corredor alçat fet en pedra uneix el casal amb l’antic mas del mateix nom (documentat els anys 1225, 1231 i 1307), que fou destinat com a dependències del majordom i dels criats. Erròniament ha estat mencionat com a Torrepruna.