rococó

m

adj

Música

Dit de l’estil musical del segle XVIII (~1725-80), anomenat així pel predomini de l’ornamentació delicada, elegant i una mica superficial en la melodia que recorda les característiques similars de les arts plàstiques.

Hom l’anomena també estil galant. Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa. S'hi destacaren F.Couperin, G.Ph.Telemann, D.Scarlatti i molts altres; hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim.