roder
| rodera

f
m
Història

Al País Valencià i, almenys, des del segle XIX, bandoler (bandolerisme).

Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics. Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos (Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904), actiu (1847-52) a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida; Agustí Granero i Sarrión (Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904), dit el Xato de Xella, mort per la guàrdia civil; Manuel Vidal, el Tort de Montaverner; Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz; Pep de la Tona (actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República); Vicent Taronger (? - Benaguasil, Camp de Túria 1920), dit el Roget, i d’altres. La figura d’aquests delinqüents passà a la literatura en obres com La paella del roder, de Vicent Blasco i Ibáñez; El roder Micalet Mars o El honrado sin honra i El bandido de Fontfreda, de Rafael Comenge; Tres roses en un pomell (1870), de Francesc Palanca i Roca, i El roder (1905), d’Eduard Escalante i Feo.