Roderic

(?, segle VII — ?, 711?)

Rei visigot (710-711).

Fill del comte Teodofred i net del rei Khindasvint. Visqué a Còrdova i fou fet duc de la Bètica. En morir Vítiza (710), els seus enemics elegiren rei Roderic. Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià, sota el domini de Mūsà. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els barbarescs, comandats per Ṭāriq i ajudats per Olbà, passaren l’estret i s’establiren al lloc després anomenat Gibraltar. Roderic tornà a Còrdova, reuní l’exèrcit i en confià les dues ales als germans de Vítiza. Mūsà envià reforços. S'entaulà la batalla (batalla de Guadalete) entre Medina Sidonia i Vejer de la Frontera, prop de la llacuna de la Janda, i durà des del 19 fins al 26 de juliol de 711. Els vitizans abandonaren l’exèrcit, i el centre d’aquest fou destruït. Roderic desaparegué; probablement morí a la batalla, si bé hom parla de l’existència de la seva sepultura a Viseu, a Lusitània, on es devia refugiar. La llegenda de la filla de Julià (anomenada la Cava) ultratjada per Roderic, com a causa de l’entrada barbaresca, no resta prou demostrada històricament.