rodofícies

algues vermelles, rodofíceas (es), Rhodophyceae (en)
f
pl
Botànica

Classe de rodòfits integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i generalment de color vermellós.

Tenen plasts vermells (rodoplasts), que contenen, a més de clorofil·la i de carotens, ficoeritrina i ficocianina. Les parets cel·lulars són recobertes de mucílags a base de galactosa (geloses), alguns dels quals tenen aplicacions industrials. Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls coral·lins. En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs, cèl·lules emmagatzemadores especialitzades. Les cèl·lules reproductores mai no són mòbils. La reproducció sexual és per carpogàmia, un tipus particular d’aplanogàmia. El gametangi femení (carpogoni) presenta una llarga tricògina, que capta els espermacis, aplanogàmetes produïts en el gametangi masculí. Després de la fecundació, el zigot roman en el carpogoni i desenvolupa un conjunt de filaments esporògens (gonimoblast), els quals originen espores asexuals (carpòspores). El gonimoblast correspon al carposporòfit. Sovint el gonimoblast és envoltat per cèl·lules estèrils, i constitueix llavors un cistocarpi. La reproducció asexual és efectuada mitjançant tetràspores, endòspores formades per meiosi en un tetrasporangi. L’individu diploide originat d’una carpòspora i que produeix tetràspores és un tetrasporòfit. En alguns casos, com en les bangiofícides i en les nemalionals, s’hi fan monòspores. Hi ha dos tipus principals de cicles biològics, un dels quals és totalment haploide, excepte en el zigot, i comprèn únicament el gametòfit i el carposporòfit alternants; l’altre consisteix en l’alternança d’un gametòfit haploide, d’un carposporòfit diploide i d’un tetrasporòfit diploide. La classe de les rodofícies comprèn unes 4 000 espècies d’algues bentòniques, la majoria de les quals són marines i especialment abundants a les mars càlides. Consta de les subclasses de les bangiofícides i de les florídies. D’alguns gèneres hom obté additius alimentaris texturitzants, com l’agar-agar (a partir d’espècies dels gèneres Gracillaria i Gelidium) o el carraghaen (a partir d’espècies dels gèneres Chondrus, Gigartina i Eucheuma).