Rodolf I de Germània

Rodolf I d’Àustria
(Limburg, 1 de maig de 1218 — Espira, 15 de juliol de 1291)

Rodolf I de Germània

© Fototeca.cat

Rei de Germània i dels Romans (1273-91), duc d’Àustria, Caríntia, Estíria i Carniola (1276-82); en succeir el seu pare, el comte Albert IV, fou comte d’Habsburg i landgravi de l’Alta Alsàcia (Rodolf IV: 1239/40-91).

Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis (dita Anna) de Zollern-Hohenberg (1245) augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg (1264). La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X (per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia), posà fi a l’anomenat Interregne (1250-73). S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena (1276) es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills. El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut (1278).

En la política interior recuperà part dels béns perduts per la Corona (terres del fisc), lluità contra el bandolerisme nobiliari i afavorí les empreses comercials de la Hansa. En l’exterior, renuncià a la política italiana que havien seguit els Hohenstaufen abandonant els drets imperials sobre els Estats Pontificis i Sicília.