Sostingué, al costat de Pedro Ferrándiz de Azagra, senyor d’Albarrasí, una de les primeres revoltes durant la minoritat de Jaume I; el rei féu les primeres armes i assetjà Lizana (1220) i la prengué. Actuà en la defensa del castell de Montcada contra el rei el 1223, però el 1225 ja actuà al seu costat, i hi romangué en la crisi (1226-27) provocada per la mort de Pero Ahonés. Ajudà el rei Jaume en les primeres etapes de la guerra d’Urgell (1228) i li féu costat en les negociacions amb Navarra (1231). Participà en les etapes finals de la campanya de Mallorca (1230), acompanyà el rei en el tercer viatge (1232) i visità Menorca. Actuà intensament en les campanyes per a la conquesta del País Valencià: Borriana (1233), València (1238), Xàtiva i Biar (1245). Sembla haver estat procurador del Regne de València. Fou pare de Ferriz de Lizana.