Fill i successor del comte Roger IV. Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament (1252) amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat (1290) i les baronies de Montcada i Castellvell.
A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell (1268) intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó. En signar-se la pau (1269), el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda. Li calgué, però, presentar-se davant els inquisidors, consentir que els cossos d’aquells seus avantpassats fossin desenterrats i bandejats del lloc sagrat i satisfer al monarca la quantitat de 45 000 sous. No sotmetre's al rei de França Felip III l’Ardit li costà la confiscació temporal del comtat (1272-75) i un any i mig de captiveri a Carcassona.
A Catalunya fou l’ànima de les dues rebel·lions nobiliàries dels anys 1274 i 1280, en la darrera de les quals fou fet presoner per Pere II el Gran a Balaguer. No fou alliberat fins tres anys més tard (1283), mitjançant la promesa de cedir a la corona el vescomtat de Castellbò en canvi d’altres possessions que li foren assignades a l’interior del país i lluny de la frontera. Un cop lliure es negà, però, a complir el pacte, i el 1285, desitjós de recuperar els seus dominis i àvid de venjança, participà personalment, al servei del rei de França, en la invasió del Principat.
Els cèlebres pariatges d’Andorra (1278-88), subscrits per ell amb el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, constitueixen encara avui el fonament jurídic de la consenyoria andorrana. També obtingué importants concessions dels seus nebots el comte Ermengol X d’Urgell i Àlvar d’Urgell, vescomte d’Àger, abans de llur marxa a la guerra de Sicília (1298). Nogensmenys les seves pretensions en el comtat urgellenc urgellenc toparen amb la resolta oposició de Jaume II de Catalunya-Aragó, al qual l’enfrontà semblantment l’ajut prestat al seu cunyat Arnau I d’Espanya, vescomte de Coserans, aspirant al soli comtal pallarès.