Fill de Roger II i de la seva segona muller Estefania de Besalú. Poc després d’haver pres possessió del comtat (1125), renovà el contracte estipulat pel seu pare amb la família del vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, el qual, malgrat la venda dels comtats de Carcassona i Rasès feta per la seva mare Ermengarda al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1067/ 70), se n'havia tornat a apoderar (1082). En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona (vers el 1117), filla de Ramon Berenguer III, marcà, de fet, una preferència que havia de contribuir, en definitiva, a l’increment de les relacions amb Catalunya i a facilitar la política d’expansió occitana dels darrers comtes barcelonins i dels seus immediats successors.