Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona. Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112), portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de Barcelona, que començà amb una ofensiva contra Bernat Ató i el seu fill Roger, els quals s’avingueren a fer homenatge i jurar fidelitat al comte de Barcelona i a reconèixer la senyoria feudal de Ramon Berenguer damunt Carcassona i Rasès (1112).
En els anys subsegüents els comtes de Barcelona descuraren els afers carcassonesos, de manera que Bernat Ató i el seu fill Roger pogueren pactar aliances amb els comtes de Tolosa, enemics dels barcelonins. Fou casat en primeres noces amb Adelaida de Ponç i en segones amb Bernada de Comenge. No tingué fills i el succeí el seu germà Ramon Trencavell I.