Roger Mas i Solé

(Solsona, Solsonès, 1975)

Roger Mas i Solé

© Xell Mas

Cantant i músic.

Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions. Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó. Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni (1997), Casafont (1999), Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2002), Mística domèstica (2005, premis Altaveu i Arc en la categoria de cançó d’autor el 2006), Les cançons tel·lúriques (2008, premi Enderrock 2009), sobre poemes de Jacint Verdaguer, A la casa d’enlloc (2010) i Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona (2011, premi Ciutat de Barcelona de música 2011 i premi Enderrock 2012). Ha publicat també els àlbums Irredempt (2015), Parnàs (2018) i Totes les flors (2021).

Ha col·laborat amb Pau Riba, Sisa, Francesc Ribera Titot, Miquel Gil, Cris Juanico, La Carrau i molts altres grups i cantautors dels Països Catalans.

És també autor dels llibres Flors, somnis, camins i serps (1999), La teulada és oberta i no sé on són les parets (2000), Silvae Cataloniae Interioris (2010), La pell i l’os (2011) i El dolor de la bellesa (2017). El 2008 rebé el premi Puig-Porret del Mercat de Música Viva de Vic.