El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957. Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers. El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, instal·lat a Villeurbanne. Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic: George Dandin (1958) i Tartuffe (1962), de Molière; Edward the Second (1960), de Marlowe; La seconde surprise de l’amour (1959), de Marivaux; Troilus i Cressida (1964), de Shakespeare, i també sobre textos propis (Bleus, blancs, rouges ou les libertins, 1967; Dans le vent, 1968; L’infâme, 1970; La langue au chat, 1972; Le cochon noir, 1973; Alice, par d’obscurs chemins..., 1983; Le Radeau de la Méduse, 1995, etc.). També feu incursions en el cinema com a actor (Un condamné à mort s’est échappé, de R. Bresson, 1956; Molière, d’A. Mnouchkine, 1978; Le retour de Martin Guerre, de D. Vigne, 1982; Danton, d’A. Wajda, 1983; Camille Claudel, de B. Muytten, 1988; L’année de l’éveil, de G. Corbiau, 1991, entre d’altres), i com a director (Dandin, 1988; Louis, enfant roi, 1993, i Lautrec, 1998).