Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix. Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó (1168), del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès.
La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona. Les relacions amb el tolosà es trencaren el 1178 amb motiu d’una carta adreçada per Ramon V al capítol general dels cistercencs denunciant la gravetat de l’expansió del catarisme per Occitània i que comportà l’anada a Tolosa d’una legació papal presidida per l’abat de Clairvaux (1178) destinada a combatre l’heretgia. Sembla que en aquestes circumstàncies el mateix Roger V fou declarat pèrfid i heretge i excomunicat. Ramon V de Tolosa aleshores podia i segurament volia confiscar-li els béns, cosa que degué originar una guerra entre ambdós. Cercant aliances, el 1179 el vescomte de Carcassona retornà a l’obediència i fidelitat d’Alfons I, amb el qual es comprometé a lluitar contra el tolosà, i a qui reconegué com a senyor.
La guerra entre el casal de Tolosa i el de Barcelona, amb els seus aliats de Carcassona, s’allargà molts anys i no finí pas quan el 1194 morí Roger V, deixant de la seva muller, Adelaida de Tolosa, un menor d’edat, el vescomte Ramon Roger I.