Roine

Ròse (oc), Rhône (fr)

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle

© MPG

Riu de Suïssa i França.

Neix al peu de la glacera homònima, a 1.750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta. Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km2, un cabal modular de 1 750 m3/s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km2. A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura; a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central. El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra; entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica. Allí porta uns 360 m3/s de mitjana, de règim glacial de transició (gran màxim de juliol-juny i un altre, incipient, de novembre). Fins a la confluència amb l’Ain manté aquest règim; però aquell, que li aporta 125 m3/s de règim pluvionival (màxim de febrer-març i de novembre), ja li modifica el seu. A Lió, on arriba amb una amplada de 200 m i 586 m3/s de cabal, rep el Saona, que li aporta 441 m3/s més, però de règim pluvial oceànic (màxim únic d’hivern). Així, el Roine surt de Lió amb 1 027 m3/s de mitjana, però amb un règim molt canviat i, en bona part, feliçment compensat: molta aigua tant a l’hivern com a l’estiu i només un xic migrat a les estacions de transició. Des d’ací ja és el riu més poderós de França. Encara en el seu trajecte meridià rep, per la seva esquerra, l’Isère i la Durença, que li aporten 317 i 191 m3/s, amb aigües altes estivals de fosa de neu alpina. Per la dreta, rep els emissaris del Massís Central, entre ells l’Ardecha, violent, de règim pluvial mediterrani, de grans avingudes de novembre, que li aporta 61 m3/s. En arribar al començament del delta, a Bellcaire, amb 400 m d’ample, porta 1 710 m3/s molt equilibrats al llarg de l’any, la qual cosa representa la integració dels règims glacial, glacial de transició, nivoglacial, pluvionival, pluvial oceànic i pluvial mediterrani. Després de Lió passa per Valença i la gran central elèctrica de Donzèra, Aurenja i Avinyó. Al delta es divideix en el Petit Roine, per la dreta, i el Gran Roine, que porta el 85% de l’aigua, per l’esquerra. Al Roine inferior, les aigües mínimes observades han estat de sols 360 m3/s a Bellcaire, pel setembre. Al mateix lloc les crescudes, malgrat les grans inundacions provocades, han arribat fins a 13 000 m3/s, les majors de l’Estat francès. Les de caràcter catastròfic solen ésser al novembre, sobretot si cavalquen molt altes aigües oceàniques i avingudes mediterrànies, principalment de l’Ardecha i els altres rius cevenols. Així, han restat com a exemplars la crescuda del 1840, en la qual Lió fou inundat i a Avinyó va muntar fins a 8,30 m; i la del 1935, que va pujar a 7,68 m a Bellcaire.