Net de Santiago Gubern. Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà (1987) i posteriorment també catedràtic emèrit. Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology (1971-72) i d’història del cinema a la University of Southern California (Los Angeles), al California Institute of Technology (Pasadena) (1975-77), i a la Venice International University (1998).
Membre fundador de l’escola de comunicació i disseny Eina (1967) i de l’Institut del Cinema Català (1975), ha estat president de l’Asociación Española de Historiadores del Cine (1990-95) i director de l’Institut Cervantes de Roma (1994-95). Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com a especialista de temes referits a la comunicació de masses i crític i comentarista intel·lectual del cinema històric, sobretot el de l’exili republicà.
És autor de nombroses obres sobre els mitjans de comunicació audiovisuals, algunes de les quals traduïdes a l’anglès i l’italià: La televisión (1965), Historia del cine (1969), Godard polémico (1969), McCarthy, la caza de brujas (1970), El lenguaje de los comics (1972), Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), Cine contemporáneo (1974), Literatura de la imagen (1974), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1975), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), La censura: función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo (1981), El cine sonoro en la II República (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Carlos Saura (1979), Cien años de cine (1982), La guerra de España en la pantalla (1986), El simio informatizado (1987, premi Fundesco), La mirada opulenta (1987), La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas (1989), Viaje de ida (1997), Medios icónicos de masas (1997), Proyector de luna. La generación del 27 y el cine (1999), El Eros electrónico (2000), Máscaras de la ficción (2002), Val del Omar, cinemista (2004), Patologías de la imagen (2004, premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2005), Los años rojos de Luis Buñuel (2009) i Metamorfosis de la lectura (2010).
Codirigí, amb Vicente Aranda, la pel·lícula Brillante porvenir (1964) i ha col·laborat en la redacció de diversos guions amb Jaume Camino (Dragon Rapide, 1986; El llarg hivern, 1991) i Antonio Mercero (Espérame en el cielo, 1987). Ha estat jurat de la Biennal de Venècia (1986) i del festival de Mar del Plata (2004).
Membre de diverses associacions, entre les quals hi ha l’Association Française pour la Recherche sur l´Histoire du Cinéma, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (2008, de la qual fou nomenat primer acadèmic de la secció Noves Arts de la Imatge), l’Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas de España, la Societat Catalana de Comunicació, el Patronat del Teatre Lliure de Barcelona, la New York Academy of Sciences, la American Association for the Advancement of Science i el comitè d’honor de la International Association for Visual Semiotics. És també membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2011) i membre de la Real Academia de Bellas Artes (2013).
Entre altres guardons, ha obtingut la Medalla de la Universitat Politècnica de Valencia (1986), el títol d’oficial de l’orde de les Palmes Acadèmiques de França (1994), la Medalla de l’Asociación Española de Historiadores del Cine (2004), la Medalla d’Or del mèrit en les belles artes (2010) i la Creu de Sant Jordi (2013).