Dirigí el diari gironí La Lucha (1903-05). A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad; posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda (1919) i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila. També dirigí Vell i Nou i col·laborà a L’Esquella de la Torratxa, La Avanzada, El Liberal, Iberia i Revista de l’Escola de Decoració.
Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats. Exercí també com a crític d’art. Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre.
Publicà Visionarios. Opúsculo con pretensiones quijotescas (1906), Voces de guerra (1916) —selecció de cròniques de caràcter antigermànic—, i la monografia Josep Clarà (1920). Traduí Lady Windermere (s. d.) i Un marido ideal (1914), d’Oscar Wilde.