Fou alcalde (1901) i president de la diputació de Lleida (1919), diputat provincial per Balaguer (1913; 1917-23) i degà del Col·legi d’Advocats (1928). Membre del Consell Permanent de la Mancomunitat (1919-23), ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat arran de la mort de Prat de la Riba. El 1917 presidí l’assemblea de parlamentaris de Catalunya que formulà i aprovà el primer Estatut d’Autonomia. Portà a terme una gran activitat com a conseller de cultura de la Mancomunitat (1919). Fou detingut i processat durant la Dictadura de Primo de Rivera. President a Lleida de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat per aquest partit al Parlament Català (1932).