Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos (1853), bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides. Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer. El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà. El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals.