L’església parroquial (Sant Mer i Sant Celdoni) havia estat possessió del monestir de Camprodon; té per sufragània la de Canelles (Navata) i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda (1890), excavat a la roca, avui sense culte. El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del s IX; posteriorment formà part de la baronia de Pontós. Fou de la vegueria de Besalú.