Mestre en teologia a París (1306), fou, successivament, professor de teologia al convent de Lleida (1294), definidor del capítol general (1302) i provincial d’Aragó (1309). És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha una còpia incompleta (salms 1 a 113) al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Bíblia rimada, i que també li ha estat atribuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París (a partir del salm 39).