Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg (Suïssa) i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem. Prengué part activa en els estudis bíblics de Montserrat: especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques (1958) i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes. En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau. En la versió de la Bíblia de Montserrat en un sol volum, del 1970, traduí i anotà novament els llibres d’Esdres i Nehemies i les Epístoles Catòliques. Promogué la coordinació entre els biblistes catalans. Biògraf de l’abat Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), escriví, entre altres treballs, una monografia sobre El Sant Crist d’Igualada (1965). Fruit de la seva estada a l’Institut Ecumènic de Dayr al-Ṭanṭūr (Jerusalem) és la seva guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).