Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903. Es doctorà en teologia a Roma (1906) i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona (1912) i confessor extraordinari del bisbat. Fou redactor i després director de la Revista Montserratina. Fou prior de Montserrat (1913-17) i després d’El Pueyo (Aragó), fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano. El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació.