Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago (1967), fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972. Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada (com l’eurobaròmetre). Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan. L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.
Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països. Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats, d’Abraham Maslow, defensà la hipòtesi segons la qual, en un règim d’escassetat, els individus tenen més tendència a sobrevalorar el que és material, mentre que en una societat de benestar els individus tendeixen a donar prioritat als valors “postmaterialistes”. Les seves obres més conegudes són The Silent Revolution (1975), Culture Shift in Advanced Industrial Society (1990) i Modernization and Postmodernization (1997), les obres escrites conjuntament amb Pippa Norris Rising Tide (2003), Sacred and Secular (2004), Cosmopolitan Communications (2009) i Trump and the Populist Authoritarian Parties: The Silent Revolution in Reverse (2017), i Modernization, Cultural Change and Democracy (2005), amb Christian Welzel, i Cultural Evolution (2018). Pòstumament es publicà Religion’s Sudden Decline: What’s Causing it, and What Comes Next? (2020).
L’any 2011 fou guardonat amb el premi Johan Skytte de la Universitat d’Uppsala, el màxim premi internacional per a politòlegs, juntament amb Pippa Norris.