El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular, però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre (1871-85), seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català, publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas. Entre altres col·lectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan Amades, l’extensa obra del qual suscita, amb tot, moltes reserves. A les Illes, cal assenyalar —al costat de reculls menors de l’arxiduc Lluís Salvador, d’Andreu Ferrer i Ginard i de Joan Castelló i Guasch— l’ampli Aplec de Rondaies mallorquines de Jordi des Racó (Antoni M&Alcover), aparegut des del 1896, que ha estat estudiat per Josep A&Grimalt. Al País Valencià, cal esmentar la labor, feta en pla de recopilació, d’Enric Valor i Vives.
f
Literatura