ronyó

riñón (es), kidney (en)
m
Anatomia animal

Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret

© Fototeca.cat

Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.

En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor. En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques. Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa. En el seu interior hi ha una vasta cavitat (el si), ocupada per les papil·les, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual (hil) passen els vasos sanguinis i l’urèter, continuació de la pelvis. En secció frontal, hom pot observar-hi una zona exterior (còrtex) i una altra d’interior (medul·la). Aquesta és formada per les piràmides de Malpighi, el vèrtex o papil·la de les quals s’endinsa en un calze menor. Al costat de les piràmides es destaquen unes prolongacions del còrtex, les columnes renals de Bertin. De les bases de les piràmides surten unes estries anomenades raigs medul·lars o piràmides de Ferrein . Els túbuls renals (en nombre d’uns dos milions) s’inicien a la substància cortical, en correspondència d’un glomèrul, corpuscle format per una arteriola i per una vasta xarxa de capil·lars que en dimana. El túbul incapsula el glomèrul (càpsula de Bowman) i forma el corpuscle renal o de Malpighi. La primera porció dels túbuls, tortuosa, constitueix, amb el glomèrul, el nefró. La segona porció, recta, és un canal col·lector; a les piràmides, els tubs rectes s’empalmen entre ells formant canals més amples fins als anomenats tubs papil·lars , que desemboquen als extrems de les papil·les. Cada ronyó rep la sang d’una artèria renal, la qual se subdivideix en les artèries que constitueixen el glomèrul. La sang venosa passa per la vena renal. La funció del ronyó és d’eliminar els productes de rebuig no volàtils per tal de mantenir l’homeòstasi i l’osmolaritat (diàriament els glomèruls filtren uns 500-600 l de sang). L’orina és el producte de la filtració de la sang en el glomèrul, per a la qual cosa són necessaris diferents processos de reabsorció i secreció tubular. Les malalties renals poden afectar tots dos ronyons o un de sol.